dimarts, 12 de setembre del 2017
diumenge, 5 de març del 2017
dijous, 9 de febrer del 2017
diumenge, 3 de gener del 2016
dijous, 6 de novembre del 2014
dijous, 25 de juliol del 2013
dilluns, 22 d’abril del 2013
diumenge, 21 d’abril del 2013
divendres, 5 d’abril del 2013
diumenge, 25 de novembre del 2012
diumenge, 5 de febrer del 2012
dimecres, 10 de març del 2010
Els 3 porquets
Aquí teniu un altra versió del conte ELS 3 PORQUETS. La vàrem enregistrar amb alumnes d'infantil i de 1r cicle de primària. Com a fons usàrem un fragment del Canone in Re Maggiore de Pachelbel. Els efetes emprats són molt senzills i enregistrats també pels alumnes. Vàrem haver de menester tres sessions per decidir quin conte faríem, com repartiríem els personatges i com havíem de treballar en equip, tant en petit grup com en gran mi fer l'enregistrament.
Les competències bàsiques que s'han treballat, són La competència per aprendre a aprendre, tractament de la informació i competència digital i Autonomia i iniciativa personal.
La valoració que en faig de l'aplicació és molt bona, el resultat ja l'escoltareu i direu... i el que no us puc descriure és com de bé s'ho passaren els infants i la cara que posen quan s'escolten.
Les competències bàsiques que s'han treballat, són La competència per aprendre a aprendre, tractament de la informació i competència digital i Autonomia i iniciativa personal.
La valoració que en faig de l'aplicació és molt bona, el resultat ja l'escoltareu i direu... i el que no us puc descriure és com de bé s'ho passaren els infants i la cara que posen quan s'escolten.
dijous, 4 de juny del 2009
TREBALL PRÀCTIC
FITXA DEL TREBALL PRÀCTIC
SOBRE LA PRÒPIA INTERVENCIÓ
1. Membres de l’equip (parelles o equips de tres persones, en aquest darrer cas dues persones han d’assumir el rol d’assessor i la tercera persona realitzarà la intervenció formativa i per tant serà la persona assessorada. De cara a evitar opinions esbiaixades es recomanable que hi hagi dues persones observadores):
1.1. Persona que realitzarà la intervenció formativa i serà assessorada:
Victòria Picó Aguiló
1.2. Persona/es que realitzaran l’observació de la intervenció formativa i que realitzaran l’assessorament
Victòria Alzina Femenies
Isabel Serra Serra
2. Breu descripció de la intervenció formativa que s’ha de realitzar (la qual serà observada pels assessors)
La intervenció formativa a observar serà la darrera sessió de la fase de formació i planificació F5 del Programa de Mediacio Escolar de l’IES Pau Casesnoves d’Inca.
Victòria Picó participa en aquest programa com a formadora de l’equip mediador.
3. Previsió de tasques que se realitzaran amb dates orientatives
Tasques Persones responsables Dates de realització (orientatives, a excepció de les marcades per la direcció del curs)
1. Realització de la Fitxa de Proposta de treball pràctic sobre la pròpia intervenció Tots els membres de l’equip 19/02/2009
2. Lliurament de la Fitxa de Proposta de treball pràctic sobre la pròpia intervenció Un dels membres de l’equip a l’AULA VIRTUAL Abans de dia 20 de febrer de 2009
3. Preparació de la intervenció formativa
Persona assessorada 5/03/2009
25/03/2009
4. Preparació de la plantilla d’observació (guió) Persona/es assessores 13/02/2009
5. Preparació de l’assessorament Persona/es assessores 13/02/2009
6. Realització de la sessió d’assessorament Tots els membres de l’equip 12/03/2009
31/03/2009
7. Preparació dels materials a lliurar com a treball (vegeu índex indicatiu) Tots els membres de l’equip 21/04/2009
22/04/2009
8. Lliurament del treball Un dels membres de l’equip Abans de dia 30 d’abril de 2009
4. Incidències i canvis realitzats en relació a la proposta inicial (NOMÉS COMPLIMENTAR A L’HORA DE LLIURAR EL TREBALL FINAL)
El canvi més significatiu és que s’ha fet l’observació de dues sessions de formació, la prevista, la darrera sessió F5 del PIP de Mediació Escolar de l’IES Pau Casesnoves d’Inca i la darrera sessió d’una formació externa per a la ONG PROBENS.
5. Conclusions finals del treball i aplicacions a la millora del rol professional (NOMÉS COMPLIMENTAR A L’HORA DE LLIURAR EL TREBALL FINAL)
L’observació de les dues sessions formatives ens demostra un domini global de la tasca assessora per part de na Victòria Picó. Ja que la seva intervenció s’ajusta totalment a les característiques i necessitats del grup.
Hem pogut constatar que les dues sessions presenten una estructura ben travada juntament amb una bona gestió del temps cosa que ens confirma que la preparació de l’actuació ha estat acurada. En els dos casos ha fet servir una activitat introductòria basada en la dinàmica de grups ( la targeta en positiu, el conte Two monsters i posterior debat per parelles) que fomenta la participació i permet entrar en matèria. De la mateixa manera, les activitats de cloenda (color associat al sentiment final de la formació) faciliten de forma senzilla l’expressió dels sentiments de tots els participants.
Un aspecte destacable de la formadora és que sempre treballa la dimensió afectiva del grup. Es preocupa pel bon clima, sempre s’adreça als participants pel seu nom propi, dóna feedback positiu (aprofita per resaltar els punts forts del comportament i comprova les emocions que sent el grup).
Quant als aspectes comunicatius, fa un ús clar i concís del llenguatge, el vocabulari és apropiat. La veu, amb volum i velocitat adequades, transmet calma i tranquil•litat alhora que les pauses propicien la participació. També el llenguatge no verbal provoca el mateix efecte ja que la naturalitat dels gestos i el contacte visual ajuden a crear el clima propici per desenvolupar l’activitat formativa.
Les dues sessions han tengut una durada de tres hores per la qual cosa ha procurat la diversitat d’activitats. Quan tanca una activitat sempre convida a si algú vol fer qualque comentari o suggeriment i s’assegura que s’ha entès el contingut amb preguntes aclaridores. A l’hora de proposar una activitat nova la planteja molt clarament i fins i tot la pot acompanyar de canvis físics a l’aula amb una nova distribució de l’espai (reunions per grups, activitat del castell de cartes, grup d’observadors,…). La disposició bàsica sempre és la de rotllana on també ella s’hi inclou. No talla mai una intervenció espontània sinó que l’aprofita.
Per posar èmfasi i marcar les idees importants usa la repetició en diferents moments. Procura facilitar una retroacció permanent assegurant-se que s’ha entès la dinàmica. Amb les dues intervencions, hem pogut observar que na Victòria Picó demostra tenir molta experiència i prou recursos per afrontar qualsevol actitud negativa o de resistència que pugui sorgir.
L’espai de la primera sessió era adequat, ampli, lluminós, amb taules per reunir-se. En canvi l’espai de la segona sessió era fred, massa gran, sense equipament… però així i tot en va treure el màxim profit i l’adaptà a la situació.
Les sessions acaben amb una activitat conclusiva consistent en triar un color d’entre les targetes disposades en terra que identifiqui el sentiment o sensació amb què acaben la formació. A continuació convida els participants a expressar la seva tria. Els motius exposats són molt interessants al mateix temps que atreuen el grup i propicien que els participants valorin l’activitat des d’un punt de vista molt personal.
Com a conclusió final, ens agradaria afegir que aquest treball pràctic d’observació de la intervenció de na Victòria Picó ha suposat per a nosaltres una experiència molt útil i enriquidora. Realment ens ha oferit un bon model d’actuació de la tasca assessora: el bon clima que aconsegueix crear, la cura de l’aspecte afectiu del grup, les sessions ben preparades amb una estructura tancada, diversitat i cohesió de les activitats realitzades...
Al cap i a la fi es percep que na Victòria Picó creu en allò que fa i per això la seva intervencvió té sentit i resulta coherent i efectiva.
SOBRE LA PRÒPIA INTERVENCIÓ
1. Membres de l’equip (parelles o equips de tres persones, en aquest darrer cas dues persones han d’assumir el rol d’assessor i la tercera persona realitzarà la intervenció formativa i per tant serà la persona assessorada. De cara a evitar opinions esbiaixades es recomanable que hi hagi dues persones observadores):
1.1. Persona que realitzarà la intervenció formativa i serà assessorada:
Victòria Picó Aguiló
1.2. Persona/es que realitzaran l’observació de la intervenció formativa i que realitzaran l’assessorament
Victòria Alzina Femenies
Isabel Serra Serra
2. Breu descripció de la intervenció formativa que s’ha de realitzar (la qual serà observada pels assessors)
La intervenció formativa a observar serà la darrera sessió de la fase de formació i planificació F5 del Programa de Mediacio Escolar de l’IES Pau Casesnoves d’Inca.
Victòria Picó participa en aquest programa com a formadora de l’equip mediador.
3. Previsió de tasques que se realitzaran amb dates orientatives
Tasques Persones responsables Dates de realització (orientatives, a excepció de les marcades per la direcció del curs)
1. Realització de la Fitxa de Proposta de treball pràctic sobre la pròpia intervenció Tots els membres de l’equip 19/02/2009
2. Lliurament de la Fitxa de Proposta de treball pràctic sobre la pròpia intervenció Un dels membres de l’equip a l’AULA VIRTUAL Abans de dia 20 de febrer de 2009
3. Preparació de la intervenció formativa
Persona assessorada 5/03/2009
25/03/2009
4. Preparació de la plantilla d’observació (guió) Persona/es assessores 13/02/2009
5. Preparació de l’assessorament Persona/es assessores 13/02/2009
6. Realització de la sessió d’assessorament Tots els membres de l’equip 12/03/2009
31/03/2009
7. Preparació dels materials a lliurar com a treball (vegeu índex indicatiu) Tots els membres de l’equip 21/04/2009
22/04/2009
8. Lliurament del treball Un dels membres de l’equip Abans de dia 30 d’abril de 2009
4. Incidències i canvis realitzats en relació a la proposta inicial (NOMÉS COMPLIMENTAR A L’HORA DE LLIURAR EL TREBALL FINAL)
El canvi més significatiu és que s’ha fet l’observació de dues sessions de formació, la prevista, la darrera sessió F5 del PIP de Mediació Escolar de l’IES Pau Casesnoves d’Inca i la darrera sessió d’una formació externa per a la ONG PROBENS.
5. Conclusions finals del treball i aplicacions a la millora del rol professional (NOMÉS COMPLIMENTAR A L’HORA DE LLIURAR EL TREBALL FINAL)
L’observació de les dues sessions formatives ens demostra un domini global de la tasca assessora per part de na Victòria Picó. Ja que la seva intervenció s’ajusta totalment a les característiques i necessitats del grup.
Hem pogut constatar que les dues sessions presenten una estructura ben travada juntament amb una bona gestió del temps cosa que ens confirma que la preparació de l’actuació ha estat acurada. En els dos casos ha fet servir una activitat introductòria basada en la dinàmica de grups ( la targeta en positiu, el conte Two monsters i posterior debat per parelles) que fomenta la participació i permet entrar en matèria. De la mateixa manera, les activitats de cloenda (color associat al sentiment final de la formació) faciliten de forma senzilla l’expressió dels sentiments de tots els participants.
Un aspecte destacable de la formadora és que sempre treballa la dimensió afectiva del grup. Es preocupa pel bon clima, sempre s’adreça als participants pel seu nom propi, dóna feedback positiu (aprofita per resaltar els punts forts del comportament i comprova les emocions que sent el grup).
Quant als aspectes comunicatius, fa un ús clar i concís del llenguatge, el vocabulari és apropiat. La veu, amb volum i velocitat adequades, transmet calma i tranquil•litat alhora que les pauses propicien la participació. També el llenguatge no verbal provoca el mateix efecte ja que la naturalitat dels gestos i el contacte visual ajuden a crear el clima propici per desenvolupar l’activitat formativa.
Les dues sessions han tengut una durada de tres hores per la qual cosa ha procurat la diversitat d’activitats. Quan tanca una activitat sempre convida a si algú vol fer qualque comentari o suggeriment i s’assegura que s’ha entès el contingut amb preguntes aclaridores. A l’hora de proposar una activitat nova la planteja molt clarament i fins i tot la pot acompanyar de canvis físics a l’aula amb una nova distribució de l’espai (reunions per grups, activitat del castell de cartes, grup d’observadors,…). La disposició bàsica sempre és la de rotllana on també ella s’hi inclou. No talla mai una intervenció espontània sinó que l’aprofita.
Per posar èmfasi i marcar les idees importants usa la repetició en diferents moments. Procura facilitar una retroacció permanent assegurant-se que s’ha entès la dinàmica. Amb les dues intervencions, hem pogut observar que na Victòria Picó demostra tenir molta experiència i prou recursos per afrontar qualsevol actitud negativa o de resistència que pugui sorgir.
L’espai de la primera sessió era adequat, ampli, lluminós, amb taules per reunir-se. En canvi l’espai de la segona sessió era fred, massa gran, sense equipament… però així i tot en va treure el màxim profit i l’adaptà a la situació.
Les sessions acaben amb una activitat conclusiva consistent en triar un color d’entre les targetes disposades en terra que identifiqui el sentiment o sensació amb què acaben la formació. A continuació convida els participants a expressar la seva tria. Els motius exposats són molt interessants al mateix temps que atreuen el grup i propicien que els participants valorin l’activitat des d’un punt de vista molt personal.
Com a conclusió final, ens agradaria afegir que aquest treball pràctic d’observació de la intervenció de na Victòria Picó ha suposat per a nosaltres una experiència molt útil i enriquidora. Realment ens ha oferit un bon model d’actuació de la tasca assessora: el bon clima que aconsegueix crear, la cura de l’aspecte afectiu del grup, les sessions ben preparades amb una estructura tancada, diversitat i cohesió de les activitats realitzades...
Al cap i a la fi es percep que na Victòria Picó creu en allò que fa i per això la seva intervencvió té sentit i resulta coherent i efectiva.
LLIURAMENT ACTIVITATS M2
MÒDUL II
Activitats TEMA 8
Estudi de cas
Lectura del DOCUMENT 1 (“Tema 8 – Document 1”). Es tracta d’un cas extret del llibre
d’Arencibia i Guarro (1999, 166-173) on es descriu la primera sessió d’assessorament a un
centre amb problemes de disciplina
Després de la lectura del fragment indicat, reflexionar sobre les següents qüestions:
• D’acord amb la classificació presentada en aquest tema, en quina tipologia d’intervenció formativa emmarcaríeu l’experiència que es relata en el cas objecte d’anàlisi?
Després de la lectura del cas i la classificació presentada en el tema, me decant per la segona opció o sigui l’entrenament o coaching.
Bàsicament, he triat aquesta tipologia d’assessorament perquè crec que la funció més important que té l’assessor en aquest cas és el foment del control sobre el propi aprenentatge mitjançant preguntes, suport i orientació. També m’ha semblat entendre aquesta intervenció com a curta, la qual cosa és una de les característiques del coaching. A més a més està dirigit a aconseguir un entrenament cap uns objectius i unes destreses específiques. El seu èmfasi està en l’actuació professional, tot i que no poguem oblidar en cap moment que estam tractant amb persones.
• Quines funcions creieu que hauria de posar en funcionament el formador segons el plantejament exposat en el present tema?
La funció més important a desenvolupar per part del formador és la de conscienciar els aprenents que són ells, através de la seva feina en equip i la seva reflexió que trobaran la manera de planificar uns objectius i unes pautes de funcionament per a resoldre conjuntament la seva manca d’una competència específica. Ha de fomentar el diàleg professional basat en evidències, ajudar a crear confiança negociant regles de funcionament. Donar sempre el protagonisme a l’aprenent. El lideratge i el control ha de passar de l’entrenador a l’entrenat a mesura que s’incremetin els coneixements. Ajustar els objectius a les necessitats del centre i a les preocupacions i tasques actuals. Els ha ajudar a descobrir la importància d’un bon feedback, no només des de l’entrenador als aprenents, sinó entre companys del mateix centre. Tothom, a tots els nivells, vol que se li reconegui allo que ha aconseguit. De totes maneres aquest feedback ha d’anar dirigit al comportament dels participnats i no ales persones. S’han d’evitar postures a la defensiva. Ha d’aconseguir que se comparteixi informació i no consells, per tal que les persones puguin ser capaces de prendre decisions respecte a accions futures. Finalment vull parlar de la capacitat d’escoltar activament i de la necessitat d’introduir una cultura oberta on s’estimuli el suport i la crítica productiva, que és imprescindible per poder facilitar una bona reflexió.
Totes aquestes característiques que ha de saber conjugar un bon entrenador no fan res més que ajudar a la seva funció més important, ajudar a que el grup d’aprenents es cohesioni per tal de poder fer feina en equip, que es coneguin com a persones per tal de poder fer reflexió com a grup de treball que té uns objectius comuns i que té unes pràctiques també comunes a millorar.
• Elaborau un llistat amb els efectes positius i una altra amb els efectes negatius que creieu que a la llarga tindrà aquesta tipologia d’intervenció formativa (la corresponent a l’experiènciaanalitzada) sobre la millora del centre educatiu.
Supòs que en aquesta intervenció hi pot haver efectes tant positius com negatius, però m’és molt més fàcil trobar-ne de positius que no negatius. Tot allò que pot sorgir d’una bona feina en equip i una bona reflexió comuna consider que és un efecte boníssim. A més d’aquesta situació puntual, si els participants n’obtenen l’hàbit de escoltar de manera activa, de revisar de manera compartida el progrés i la planificació de les seves accions, hauran après una manera de fer feina eficaç i bona per a poder encarar futurs problemes. Amb el que haurien de quedar-se els aprenents és amb la tendència a autoavaluar, revisar i analitzar qualsevol procés personal i professional per millorar-lo i innovar de manera contínua i que tingui repercussió bona en el context educatiu.
Els possibles efectes negatius que se m’ocorren són la possible no bona predisposició a desenvolupar aquest procés per part d’alguns participants. Si l’ambient de treball aconseguit no és bon obert i positiu es poden crear malestats i empitjorar la relació dels membres i per tant no se solventaria el problema i les accions dutes a terme, per ventura, no serien les encertades. Si tothom no s’obre de manera sincera i predisposada a compartir experiències i crítiques positives per a la millora pot esser no efectiu. També se m’ocorr imaginar que la intervenció d’un extern no sigui ben acollida per part dels aprenents. És aquí quan surten les bones característiques de l’assessor formador i finalment vull anomenar que si els grup de aprenents no aconsegueixen autonomia per poder treballar autònomament no sabrein anar endavant tots sols i necessitarien assessorament contínuu i no seria l’esperat.
Victòria Alzina
CORRECCIÓ DEL TUTOR
Benvolguda Victòria, cal que revisis la tipologia d’assessor per la que t’has decidit. Ho pots fer amb les argumentacions sobre la resposta que hem posat a l’aula virtual. En tot cas ho comentes a la carpeta d’aprenentatge. En aquest cas es tracta d’un tutor o assessor de procés i no d’un entrenador.
Pel que fa a les altres qüestions (funcions i aspectes positius i negatius) està ben resolt malgrat tu et referissis a l’entrenador possiblement pensaves en les característiques reals de l’assessor de procés.
Una abraçada,
Miquel
Talment com m’indica el meu tutor, la tipologia de l’assessor estaria mesclada entre el que el centre demana que sembla tenir les característiques d’un entrenador i el que l’assessor ofereix que és un mentor de procés. L’assessor els planteja la seva ajuda enfocada a ajudar-los a identificar les causes i les possibles respostes per millorar les seves problemàtiques.
Activitats TEMA 8
Estudi de cas
Lectura del DOCUMENT 1 (“Tema 8 – Document 1”). Es tracta d’un cas extret del llibre
d’Arencibia i Guarro (1999, 166-173) on es descriu la primera sessió d’assessorament a un
centre amb problemes de disciplina
Després de la lectura del fragment indicat, reflexionar sobre les següents qüestions:
• D’acord amb la classificació presentada en aquest tema, en quina tipologia d’intervenció formativa emmarcaríeu l’experiència que es relata en el cas objecte d’anàlisi?
Després de la lectura del cas i la classificació presentada en el tema, me decant per la segona opció o sigui l’entrenament o coaching.
Bàsicament, he triat aquesta tipologia d’assessorament perquè crec que la funció més important que té l’assessor en aquest cas és el foment del control sobre el propi aprenentatge mitjançant preguntes, suport i orientació. També m’ha semblat entendre aquesta intervenció com a curta, la qual cosa és una de les característiques del coaching. A més a més està dirigit a aconseguir un entrenament cap uns objectius i unes destreses específiques. El seu èmfasi està en l’actuació professional, tot i que no poguem oblidar en cap moment que estam tractant amb persones.
• Quines funcions creieu que hauria de posar en funcionament el formador segons el plantejament exposat en el present tema?
La funció més important a desenvolupar per part del formador és la de conscienciar els aprenents que són ells, através de la seva feina en equip i la seva reflexió que trobaran la manera de planificar uns objectius i unes pautes de funcionament per a resoldre conjuntament la seva manca d’una competència específica. Ha de fomentar el diàleg professional basat en evidències, ajudar a crear confiança negociant regles de funcionament. Donar sempre el protagonisme a l’aprenent. El lideratge i el control ha de passar de l’entrenador a l’entrenat a mesura que s’incremetin els coneixements. Ajustar els objectius a les necessitats del centre i a les preocupacions i tasques actuals. Els ha ajudar a descobrir la importància d’un bon feedback, no només des de l’entrenador als aprenents, sinó entre companys del mateix centre. Tothom, a tots els nivells, vol que se li reconegui allo que ha aconseguit. De totes maneres aquest feedback ha d’anar dirigit al comportament dels participnats i no ales persones. S’han d’evitar postures a la defensiva. Ha d’aconseguir que se comparteixi informació i no consells, per tal que les persones puguin ser capaces de prendre decisions respecte a accions futures. Finalment vull parlar de la capacitat d’escoltar activament i de la necessitat d’introduir una cultura oberta on s’estimuli el suport i la crítica productiva, que és imprescindible per poder facilitar una bona reflexió.
Totes aquestes característiques que ha de saber conjugar un bon entrenador no fan res més que ajudar a la seva funció més important, ajudar a que el grup d’aprenents es cohesioni per tal de poder fer feina en equip, que es coneguin com a persones per tal de poder fer reflexió com a grup de treball que té uns objectius comuns i que té unes pràctiques també comunes a millorar.
• Elaborau un llistat amb els efectes positius i una altra amb els efectes negatius que creieu que a la llarga tindrà aquesta tipologia d’intervenció formativa (la corresponent a l’experiènciaanalitzada) sobre la millora del centre educatiu.
Supòs que en aquesta intervenció hi pot haver efectes tant positius com negatius, però m’és molt més fàcil trobar-ne de positius que no negatius. Tot allò que pot sorgir d’una bona feina en equip i una bona reflexió comuna consider que és un efecte boníssim. A més d’aquesta situació puntual, si els participants n’obtenen l’hàbit de escoltar de manera activa, de revisar de manera compartida el progrés i la planificació de les seves accions, hauran après una manera de fer feina eficaç i bona per a poder encarar futurs problemes. Amb el que haurien de quedar-se els aprenents és amb la tendència a autoavaluar, revisar i analitzar qualsevol procés personal i professional per millorar-lo i innovar de manera contínua i que tingui repercussió bona en el context educatiu.
Els possibles efectes negatius que se m’ocorren són la possible no bona predisposició a desenvolupar aquest procés per part d’alguns participants. Si l’ambient de treball aconseguit no és bon obert i positiu es poden crear malestats i empitjorar la relació dels membres i per tant no se solventaria el problema i les accions dutes a terme, per ventura, no serien les encertades. Si tothom no s’obre de manera sincera i predisposada a compartir experiències i crítiques positives per a la millora pot esser no efectiu. També se m’ocorr imaginar que la intervenció d’un extern no sigui ben acollida per part dels aprenents. És aquí quan surten les bones característiques de l’assessor formador i finalment vull anomenar que si els grup de aprenents no aconsegueixen autonomia per poder treballar autònomament no sabrein anar endavant tots sols i necessitarien assessorament contínuu i no seria l’esperat.
Victòria Alzina
CORRECCIÓ DEL TUTOR
Benvolguda Victòria, cal que revisis la tipologia d’assessor per la que t’has decidit. Ho pots fer amb les argumentacions sobre la resposta que hem posat a l’aula virtual. En tot cas ho comentes a la carpeta d’aprenentatge. En aquest cas es tracta d’un tutor o assessor de procés i no d’un entrenador.
Pel que fa a les altres qüestions (funcions i aspectes positius i negatius) està ben resolt malgrat tu et referissis a l’entrenador possiblement pensaves en les característiques reals de l’assessor de procés.
Una abraçada,
Miquel
Talment com m’indica el meu tutor, la tipologia de l’assessor estaria mesclada entre el que el centre demana que sembla tenir les característiques d’un entrenador i el que l’assessor ofereix que és un mentor de procés. L’assessor els planteja la seva ajuda enfocada a ajudar-los a identificar les causes i les possibles respostes per millorar les seves problemàtiques.
LLIURAMENT ACTIVITATS M1
TEMA 3
Activitats
1. Si realitzam una anàlisi de la Formació Permanent del Professorat a nivell històric, quines dinàmiques d'interfície creieu que han utilitzat, de forma majoritària, cada una de les institucions formatives següents: FERE, CECE, Escoles d'Estiu, Moviment de Renovació Pedagògica i CEP?
2. Quina dinàmica d’interficie creieu que s’utilitza de forma majoritària en els CEP actualment ?
3. Definiu breument els trets fonamentals del model formatiu de cada institució o col•lectiu.
4. Quin paper ha tingut cada una de les institucions de formació analitzades en el desenvolupament de l’FPP a les Illes Balears?
5. Quin paper creieu que han de tenir en el futur els CEP i quina dinàmicad’interficie creieu que hauria de ser la predominant en el seu model formatiu?
1 i 3
Segons Oliver, entenem per dinàmica d’interfície el moment en què els alumnes aprenen. Parlam del moment en què el sistema de formació entra en contacte amb els alumnes. Tenint en compte que en el nostre cas establim tres tipus de dinàmiques:
1. centrada en la reflexió.
2. centrada en la transmissió de coneixements
3. centrada en el centre docent
Tenint en compte que les Escoles d’Estiu (EE) són una de les realitzacions més importants dels Moviments de Renovació Pedagèogica, analitzaré la seva dinàmica d’interfície conjuntament.
En un principi les primeres activitats de les EE foren cursos, conferències i visites, la qual cosa ens duu a una dinàmica centrada en la transmissió de coneixements. Progressivament es varen anar introduint la presentació i intercanvi d’experiències, cosa que convertí aquestes activitats en trobades per a la reflexió i el debat. Aquest canvi implica un canvi de dinàmica, aquesta vegada centrada en la reflexió.
La FERE i la CECE són dos exemples d’institucions privades que fan formació permanent en l’Estat Espanyol.
La CECE i el seu Institut de Tècniques Educatives ITE ofereixen una formació que de manera general es pot dir que segueix una dinàmica centrada en el centre docent, enfocada en la pràctica docent i als problemes d’organització i de gestió que es plantegen en els centres.
A l’hora de parlar de la FERE, ho farem de l’Escola d’Estiu FERE ja que és a partir de la formació d’aquesta quan ofereixen realment una oferta organitzada i estructurada. També cal dir esmentar que tot i rebre el nom d’Escola d’Estiu, les seves característiques no s’adapten totalment a les de les pròpiament anomenades EE. Utilitzen la dinàmica centrada en la transmissió de coneixements. No es tracta d’una trobada voluntària. Els professors no participen en l’organització, són principalment cursos, no hi ha debats, ni taules rodones, ni tampoc presentació d’experiències.
Finalment cal comentar que quan es varen formar els CEP, fou per trencar amb la dinàmica de transmissió que caracteritzava les formacions que organitzava l’ICE. Es volia passar a un model de més participació per part dels docents. Aquest model escarnia els teachers’ centres britànics i partia de la iniciativa del professorat i es basava en l’autonomia.
De tota manera, arribà un moment que es criticà aquest model, perquè responia (com havia passat al Regne Unit) més a les mesures impulsades per l’Administració que a les necessitats dels professors, la participació no era la desitjada i hi predominava el model de cursos com a modalitat formativa.
L’any 1989 apareix el Pla Marc de FPP del MEC, el qual té com a principi que el centre educatiu sigui l’eix de la formació permanent, la qual cosa suposa una descentralització i el treball en equip (projectes educatius, curriculars...).
A partir de l’any 1991, però, que es quan es fa efectiu el canvi, es desvirtuen democràticament els CEP, ja que es tornava a respondre més a la implantació de la reforma educativa que no als interessos dels professionals.
Conseqüentment, “a partir de l’anàlisi de les dimensions esmentades, obtinguérem una informació bàsica sobre les característiques de cada un dels models d’FPP desenvolupats a Mallorca entre el 1985 i el 1997. Sens dubte, el model dels centres de professorat (en aquests anys dependent del MEC) respon a un model centralitzat, el qual combina les tres dinàmiques d’interfície, però les majoritàries, per aquest ordre, són la centrada en la transmissió de coneixements i la centrada en la reflexió”
2
Als Centres de Professorat trobam les tres dinàmiques d’interfície, tot i que amb una proporció bastant igual, la centrada en la transmissió de coneixements i la centrada en el centre docent. Actualment al nostre CEP tenim gairebé la mateixa quantitat de cursos que de Formacions en centres i PIP.
4
Moviments de renovació pedagògica (MRP) i escoles d’estiu (EE).
Les EE, una de les aportacions més importants dels MRP, han contribuit possibilitant a través dels encontres, la reflexió i el debat entre els professionals.
Han possibilitat i prioritzat l’intercanvi d’activitats i de persones (formadors i professors-alumnes) per fomentar l’intercanvi d’experiències.
Han potenciat la reflexió amb grups de docents procedents de centres educatius amb realitats molt diferents.
Confederació Espanyola de Centres d’Ensenyança (CECE).
En aquest cas s’ha de parlar de la seva dinàmica d’interfície predominant que és la centrada en el centre docent, com també de la seva oferta de cursos a distància a travé del seu ITE.
No obstant fan una incursió en la dinàmica centrada en el centre docent (l’experiència d’Irabia)
Federació Espanyola de Religiosos de l’Ensenyança (FERE).
La primera edició de l’Escola d’Estiu-FERE fou organitzada en solitari i va comptar amb la col•laboració de distintes institucions, mentre que en edicions posteriors la FERE ha firmat un conveni de col•laboració amb l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de les Illes Balears (UIB).
Centres de Professors (CEP).
La seva creació ha estat una cosa bona, com també l’intent de passar d’un model de transmissió a un model basat en la participació, en la interacció i en les necessitats dels docents. Endemés han possibilitat la trobada, la reflexió, l’intercanvi d’experiències i d’inquietuds de molts docents.
5
Després de tot el que he llegit i sobretot he escoltat en les nostres sessions presencials el futur dels CEP passa per la Formació a centres i per tant l’ús majoritari de la dinàmica d’interfície centrada en el centre docent, cosa que no vol dir l’ús en exclusivitat d'una sola ja que, com diu Oliver, “podria conduir a la perversió dels seus objectius. Una combinació de dinàmiques permet arribar al docent com a subjecte individual i a l'equip docent sense desmerèixer cap intervenció.”
Sembla la Formació en centres és la que més pot incidir directament en l’Ensenyament, en la resolució dels problemes dels centres i a l’aula, i en el funcionament dels equips docents com un grup cohesionat.
Ara bé, talment com diu Oliver, les altres modalitats formatives són també necessàries i tenn repercussió a l’aula. De fet, no només els seminaris a centres (i, a partir d’ara, els PIP) i els seminaris CEP (dinàmica centrada en la reflexió), sinó també els cursos que ofereixen actualment els CEP tenen incidència directa a l’aula des del primer moment, en incloure una aplicació didàctica.
Bon anàlisi Victòria!
Activitats
1. Si realitzam una anàlisi de la Formació Permanent del Professorat a nivell històric, quines dinàmiques d'interfície creieu que han utilitzat, de forma majoritària, cada una de les institucions formatives següents: FERE, CECE, Escoles d'Estiu, Moviment de Renovació Pedagògica i CEP?
2. Quina dinàmica d’interficie creieu que s’utilitza de forma majoritària en els CEP actualment ?
3. Definiu breument els trets fonamentals del model formatiu de cada institució o col•lectiu.
4. Quin paper ha tingut cada una de les institucions de formació analitzades en el desenvolupament de l’FPP a les Illes Balears?
5. Quin paper creieu que han de tenir en el futur els CEP i quina dinàmicad’interficie creieu que hauria de ser la predominant en el seu model formatiu?
1 i 3
Segons Oliver, entenem per dinàmica d’interfície el moment en què els alumnes aprenen. Parlam del moment en què el sistema de formació entra en contacte amb els alumnes. Tenint en compte que en el nostre cas establim tres tipus de dinàmiques:
1. centrada en la reflexió.
2. centrada en la transmissió de coneixements
3. centrada en el centre docent
Tenint en compte que les Escoles d’Estiu (EE) són una de les realitzacions més importants dels Moviments de Renovació Pedagèogica, analitzaré la seva dinàmica d’interfície conjuntament.
En un principi les primeres activitats de les EE foren cursos, conferències i visites, la qual cosa ens duu a una dinàmica centrada en la transmissió de coneixements. Progressivament es varen anar introduint la presentació i intercanvi d’experiències, cosa que convertí aquestes activitats en trobades per a la reflexió i el debat. Aquest canvi implica un canvi de dinàmica, aquesta vegada centrada en la reflexió.
La FERE i la CECE són dos exemples d’institucions privades que fan formació permanent en l’Estat Espanyol.
La CECE i el seu Institut de Tècniques Educatives ITE ofereixen una formació que de manera general es pot dir que segueix una dinàmica centrada en el centre docent, enfocada en la pràctica docent i als problemes d’organització i de gestió que es plantegen en els centres.
A l’hora de parlar de la FERE, ho farem de l’Escola d’Estiu FERE ja que és a partir de la formació d’aquesta quan ofereixen realment una oferta organitzada i estructurada. També cal dir esmentar que tot i rebre el nom d’Escola d’Estiu, les seves característiques no s’adapten totalment a les de les pròpiament anomenades EE. Utilitzen la dinàmica centrada en la transmissió de coneixements. No es tracta d’una trobada voluntària. Els professors no participen en l’organització, són principalment cursos, no hi ha debats, ni taules rodones, ni tampoc presentació d’experiències.
Finalment cal comentar que quan es varen formar els CEP, fou per trencar amb la dinàmica de transmissió que caracteritzava les formacions que organitzava l’ICE. Es volia passar a un model de més participació per part dels docents. Aquest model escarnia els teachers’ centres britànics i partia de la iniciativa del professorat i es basava en l’autonomia.
De tota manera, arribà un moment que es criticà aquest model, perquè responia (com havia passat al Regne Unit) més a les mesures impulsades per l’Administració que a les necessitats dels professors, la participació no era la desitjada i hi predominava el model de cursos com a modalitat formativa.
L’any 1989 apareix el Pla Marc de FPP del MEC, el qual té com a principi que el centre educatiu sigui l’eix de la formació permanent, la qual cosa suposa una descentralització i el treball en equip (projectes educatius, curriculars...).
A partir de l’any 1991, però, que es quan es fa efectiu el canvi, es desvirtuen democràticament els CEP, ja que es tornava a respondre més a la implantació de la reforma educativa que no als interessos dels professionals.
Conseqüentment, “a partir de l’anàlisi de les dimensions esmentades, obtinguérem una informació bàsica sobre les característiques de cada un dels models d’FPP desenvolupats a Mallorca entre el 1985 i el 1997. Sens dubte, el model dels centres de professorat (en aquests anys dependent del MEC) respon a un model centralitzat, el qual combina les tres dinàmiques d’interfície, però les majoritàries, per aquest ordre, són la centrada en la transmissió de coneixements i la centrada en la reflexió”
2
Als Centres de Professorat trobam les tres dinàmiques d’interfície, tot i que amb una proporció bastant igual, la centrada en la transmissió de coneixements i la centrada en el centre docent. Actualment al nostre CEP tenim gairebé la mateixa quantitat de cursos que de Formacions en centres i PIP.
4
Moviments de renovació pedagògica (MRP) i escoles d’estiu (EE).
Les EE, una de les aportacions més importants dels MRP, han contribuit possibilitant a través dels encontres, la reflexió i el debat entre els professionals.
Han possibilitat i prioritzat l’intercanvi d’activitats i de persones (formadors i professors-alumnes) per fomentar l’intercanvi d’experiències.
Han potenciat la reflexió amb grups de docents procedents de centres educatius amb realitats molt diferents.
Confederació Espanyola de Centres d’Ensenyança (CECE).
En aquest cas s’ha de parlar de la seva dinàmica d’interfície predominant que és la centrada en el centre docent, com també de la seva oferta de cursos a distància a travé del seu ITE.
No obstant fan una incursió en la dinàmica centrada en el centre docent (l’experiència d’Irabia)
Federació Espanyola de Religiosos de l’Ensenyança (FERE).
La primera edició de l’Escola d’Estiu-FERE fou organitzada en solitari i va comptar amb la col•laboració de distintes institucions, mentre que en edicions posteriors la FERE ha firmat un conveni de col•laboració amb l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de les Illes Balears (UIB).
Centres de Professors (CEP).
La seva creació ha estat una cosa bona, com també l’intent de passar d’un model de transmissió a un model basat en la participació, en la interacció i en les necessitats dels docents. Endemés han possibilitat la trobada, la reflexió, l’intercanvi d’experiències i d’inquietuds de molts docents.
5
Després de tot el que he llegit i sobretot he escoltat en les nostres sessions presencials el futur dels CEP passa per la Formació a centres i per tant l’ús majoritari de la dinàmica d’interfície centrada en el centre docent, cosa que no vol dir l’ús en exclusivitat d'una sola ja que, com diu Oliver, “podria conduir a la perversió dels seus objectius. Una combinació de dinàmiques permet arribar al docent com a subjecte individual i a l'equip docent sense desmerèixer cap intervenció.”
Sembla la Formació en centres és la que més pot incidir directament en l’Ensenyament, en la resolució dels problemes dels centres i a l’aula, i en el funcionament dels equips docents com un grup cohesionat.
Ara bé, talment com diu Oliver, les altres modalitats formatives són també necessàries i tenn repercussió a l’aula. De fet, no només els seminaris a centres (i, a partir d’ara, els PIP) i els seminaris CEP (dinàmica centrada en la reflexió), sinó també els cursos que ofereixen actualment els CEP tenen incidència directa a l’aula des del primer moment, en incloure una aplicació didàctica.
Bon anàlisi Victòria!
Sessió del 25/04/2009
El dia està , en teoria , perfectament dissenyat perquè ho poguem fer tot
“Un dia d’aquests no és cap d’aquests dies.”
“el temps pertany a qui sap utilitzar-lo”
CLAUS D’ÈXIT EN LA GESTIÓ DEL TEMPS
Prendre un compromís amb nosaltres mateixos
Visió de conjunt
Concentració de recursos i esforç
Flexibilitat.
Totes les persones tenen unes habilitats, unes aptituds i unes actituds. Tots aquests components són els que fan que l’engranatge funcioni o no
Molt sovint duplicam esforços i tudam recursos i som poc eficients perquè no feim una bona gestió del temps. És molt important fer una bona feina en equip. Tot ha d’estar protocol•litzat i programat però és important la flexibilitat.
Els imprevistos han de ser vistos com a lladres.
Problemes que poden sorgir en les reunions:
La impuntualitat d’alguns. Quan algú fa tard està robant temps als altres i és una anca de respecte molt gran. Tothom ha de saber a quina comença i a quina hora acaba. Les reunions efectives han de tenir un conductor qui sàpiga tallar quan ha arribat l’hora d’acabament. Ja continuarem. És necessari que posteriorment hi hagi l’espai de reflexió dle que ha passat en la reunió. En cas de mancar el conductor hi hauria d’haver-hi un responsable perquè la reunió s’ha de fer igualment. En el cas que no hi hagi informació no s’ha de fer la reunió. És una pèrdua d’€, temps i recursos. A totes les reunions hi ha d’haver un ordre del dia, i tothom ha de conèixer les seves responsabilitats. No es pot anar a una reunió sense saber què s’espera de mi. El líder o conductor ha de saber controlar i posar a lloc a tothom en les seves habilitats, aptituds, actituds, responsabilitats... És imprescindible trobar l’espai formal per interessar-se per als altres personalment i professionalment.
Murphy
1. res no és tan senzill com sembla
2. tot duu més temps del que deuria
3. si alguna cosa pot fallr, fallarà.
N’Otoole considera que en Murphy és optimista.
IMPORTANTÍSSIM
Bloqueja de manera sistemàtica i a diari una hora o una hora i mitja per a reunir-nos amb nosaltres mateixos.
L’hora de la tranquil•litat no és incompatible amb la política de portes obertes.
Les tasques llargues s’han de fragmentar.
El secret no està a fer les coses més aviat, sinó a deixar de fer algunes coses. “Ningú no intenta agafar un elefant en braços, oi?”
S’ha de gestionar el temps talment com si fossin doblers.
Cal pensar en el temps que vull dedicar a cada tasca i alerta amb el perfeccionisme.
S’han de tenir en compte els imprevistos que puguin sorgir.
Els factors higiènics són molt importants, hora, lloc, temperatura i renou... Una reunió no sortirà igual a les 8.00h que les 20.00h. no és compatible amb les necessitats bàsiques de les persones.
L’esforç per ser eficaç ha de ser discontinu ( els descansos són activitats necessàries)
Evitar els lladres de temps ( visites inoportunes, reunions, paperassa, amuntegament en el despatx, incendis”, no saber dir no,manca de metes o objectius...)
Crec que aquesta ponència fou útil per analitzar la nostra pròpia gestió del temps i per saber com podem millorar-la. Per ventura tenir un punt de vista una mica massa enfocat des del món de l’empresa i per tant a la ponent li mancava conèixer una mica el món en què treballam.
El dia està , en teoria , perfectament dissenyat perquè ho poguem fer tot
“Un dia d’aquests no és cap d’aquests dies.”
“el temps pertany a qui sap utilitzar-lo”
CLAUS D’ÈXIT EN LA GESTIÓ DEL TEMPS
Prendre un compromís amb nosaltres mateixos
Visió de conjunt
Concentració de recursos i esforç
Flexibilitat.
Totes les persones tenen unes habilitats, unes aptituds i unes actituds. Tots aquests components són els que fan que l’engranatge funcioni o no
Molt sovint duplicam esforços i tudam recursos i som poc eficients perquè no feim una bona gestió del temps. És molt important fer una bona feina en equip. Tot ha d’estar protocol•litzat i programat però és important la flexibilitat.
Els imprevistos han de ser vistos com a lladres.
Problemes que poden sorgir en les reunions:
La impuntualitat d’alguns. Quan algú fa tard està robant temps als altres i és una anca de respecte molt gran. Tothom ha de saber a quina comença i a quina hora acaba. Les reunions efectives han de tenir un conductor qui sàpiga tallar quan ha arribat l’hora d’acabament. Ja continuarem. És necessari que posteriorment hi hagi l’espai de reflexió dle que ha passat en la reunió. En cas de mancar el conductor hi hauria d’haver-hi un responsable perquè la reunió s’ha de fer igualment. En el cas que no hi hagi informació no s’ha de fer la reunió. És una pèrdua d’€, temps i recursos. A totes les reunions hi ha d’haver un ordre del dia, i tothom ha de conèixer les seves responsabilitats. No es pot anar a una reunió sense saber què s’espera de mi. El líder o conductor ha de saber controlar i posar a lloc a tothom en les seves habilitats, aptituds, actituds, responsabilitats... És imprescindible trobar l’espai formal per interessar-se per als altres personalment i professionalment.
Murphy
1. res no és tan senzill com sembla
2. tot duu més temps del que deuria
3. si alguna cosa pot fallr, fallarà.
N’Otoole considera que en Murphy és optimista.
IMPORTANTÍSSIM
Bloqueja de manera sistemàtica i a diari una hora o una hora i mitja per a reunir-nos amb nosaltres mateixos.
L’hora de la tranquil•litat no és incompatible amb la política de portes obertes.
Les tasques llargues s’han de fragmentar.
El secret no està a fer les coses més aviat, sinó a deixar de fer algunes coses. “Ningú no intenta agafar un elefant en braços, oi?”
S’ha de gestionar el temps talment com si fossin doblers.
Cal pensar en el temps que vull dedicar a cada tasca i alerta amb el perfeccionisme.
S’han de tenir en compte els imprevistos que puguin sorgir.
Els factors higiènics són molt importants, hora, lloc, temperatura i renou... Una reunió no sortirà igual a les 8.00h que les 20.00h. no és compatible amb les necessitats bàsiques de les persones.
L’esforç per ser eficaç ha de ser discontinu ( els descansos són activitats necessàries)
Evitar els lladres de temps ( visites inoportunes, reunions, paperassa, amuntegament en el despatx, incendis”, no saber dir no,manca de metes o objectius...)
Crec que aquesta ponència fou útil per analitzar la nostra pròpia gestió del temps i per saber com podem millorar-la. Per ventura tenir un punt de vista una mica massa enfocat des del món de l’empresa i per tant a la ponent li mancava conèixer una mica el món en què treballam.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)