LLIURAMENT ACTIVITATS M1

TEMA 3

Activitats

1. Si realitzam una anàlisi de la Formació Permanent del Professorat a nivell històric, quines dinàmiques d'interfície creieu que han utilitzat, de forma majoritària, cada una de les institucions formatives següents: FERE, CECE, Escoles d'Estiu, Moviment de Renovació Pedagògica i CEP?

2. Quina dinàmica d’interficie creieu que s’utilitza de forma majoritària en els CEP actualment ?

3. Definiu breument els trets fonamentals del model formatiu de cada institució o col•lectiu.

4. Quin paper ha tingut cada una de les institucions de formació analitzades en el desenvolupament de l’FPP a les Illes Balears?

5. Quin paper creieu que han de tenir en el futur els CEP i quina dinàmicad’interficie creieu que hauria de ser la predominant en el seu model formatiu?

1 i 3
Segons Oliver, entenem per dinàmica d’interfície el moment en què els alumnes aprenen. Parlam del moment en què el sistema de formació entra en contacte amb els alumnes. Tenint en compte que en el nostre cas establim tres tipus de dinàmiques:
1. centrada en la reflexió.
2. centrada en la transmissió de coneixements
3. centrada en el centre docent

Tenint en compte que les Escoles d’Estiu (EE) són una de les realitzacions més importants dels Moviments de Renovació Pedagèogica, analitzaré la seva dinàmica d’interfície conjuntament.

En un principi les primeres activitats de les EE foren cursos, conferències i visites, la qual cosa ens duu a una dinàmica centrada en la transmissió de coneixements. Progressivament es varen anar introduint la presentació i intercanvi d’experiències, cosa que convertí aquestes activitats en trobades per a la reflexió i el debat. Aquest canvi implica un canvi de dinàmica, aquesta vegada centrada en la reflexió.

La FERE i la CECE són dos exemples d’institucions privades que fan formació permanent en l’Estat Espanyol.

La CECE i el seu Institut de Tècniques Educatives ITE ofereixen una formació que de manera general es pot dir que segueix una dinàmica centrada en el centre docent, enfocada en la pràctica docent i als problemes d’organització i de gestió que es plantegen en els centres.

A l’hora de parlar de la FERE, ho farem de l’Escola d’Estiu FERE ja que és a partir de la formació d’aquesta quan ofereixen realment una oferta organitzada i estructurada. També cal dir esmentar que tot i rebre el nom d’Escola d’Estiu, les seves característiques no s’adapten totalment a les de les pròpiament anomenades EE. Utilitzen la dinàmica centrada en la transmissió de coneixements. No es tracta d’una trobada voluntària. Els professors no participen en l’organització, són principalment cursos, no hi ha debats, ni taules rodones, ni tampoc presentació d’experiències.

Finalment cal comentar que quan es varen formar els CEP, fou per trencar amb la dinàmica de transmissió que caracteritzava les formacions que organitzava l’ICE. Es volia passar a un model de més participació per part dels docents. Aquest model escarnia els teachers’ centres britànics i partia de la iniciativa del professorat i es basava en l’autonomia.
De tota manera, arribà un moment que es criticà aquest model, perquè responia (com havia passat al Regne Unit) més a les mesures impulsades per l’Administració que a les necessitats dels professors, la participació no era la desitjada i hi predominava el model de cursos com a modalitat formativa.
L’any 1989 apareix el Pla Marc de FPP del MEC, el qual té com a principi que el centre educatiu sigui l’eix de la formació permanent, la qual cosa suposa una descentralització i el treball en equip (projectes educatius, curriculars...).
A partir de l’any 1991, però, que es quan es fa efectiu el canvi, es desvirtuen democràticament els CEP, ja que es tornava a respondre més a la implantació de la reforma educativa que no als interessos dels professionals.
Conseqüentment, “a partir de l’anàlisi de les dimensions esmentades, obtinguérem una informació bàsica sobre les característiques de cada un dels models d’FPP desenvolupats a Mallorca entre el 1985 i el 1997. Sens dubte, el model dels centres de professorat (en aquests anys dependent del MEC) respon a un model centralitzat, el qual combina les tres dinàmiques d’interfície, però les majoritàries, per aquest ordre, són la centrada en la transmissió de coneixements i la centrada en la reflexió”

2
Als Centres de Professorat trobam les tres dinàmiques d’interfície, tot i que amb una proporció bastant igual, la centrada en la transmissió de coneixements i la centrada en el centre docent. Actualment al nostre CEP tenim gairebé la mateixa quantitat de cursos que de Formacions en centres i PIP.

4
Moviments de renovació pedagògica (MRP) i escoles d’estiu (EE).
Les EE, una de les aportacions més importants dels MRP, han contribuit possibilitant a través dels encontres, la reflexió i el debat entre els professionals.
Han possibilitat i prioritzat l’intercanvi d’activitats i de persones (formadors i professors-alumnes) per fomentar l’intercanvi d’experiències.
Han potenciat la reflexió amb grups de docents procedents de centres educatius amb realitats molt diferents.

Confederació Espanyola de Centres d’Ensenyança (CECE).
En aquest cas s’ha de parlar de la seva dinàmica d’interfície predominant que és la centrada en el centre docent, com també de la seva oferta de cursos a distància a travé del seu ITE.
No obstant fan una incursió en la dinàmica centrada en el centre docent (l’experiència d’Irabia)
Federació Espanyola de Religiosos de l’Ensenyança (FERE).
La primera edició de l’Escola d’Estiu-FERE fou organitzada en solitari i va comptar amb la col•laboració de distintes institucions, mentre que en edicions posteriors la FERE ha firmat un conveni de col•laboració amb l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de les Illes Balears (UIB).

Centres de Professors (CEP).
La seva creació ha estat una cosa bona, com també l’intent de passar d’un model de transmissió a un model basat en la participació, en la interacció i en les necessitats dels docents. Endemés han possibilitat la trobada, la reflexió, l’intercanvi d’experiències i d’inquietuds de molts docents.

5
Després de tot el que he llegit i sobretot he escoltat en les nostres sessions presencials el futur dels CEP passa per la Formació a centres i per tant l’ús majoritari de la dinàmica d’interfície centrada en el centre docent, cosa que no vol dir l’ús en exclusivitat d'una sola ja que, com diu Oliver, “podria conduir a la perversió dels seus objectius. Una combinació de dinàmiques permet arribar al docent com a subjecte individual i a l'equip docent sense desmerèixer cap intervenció.”

Sembla la Formació en centres és la que més pot incidir directament en l’Ensenyament, en la resolució dels problemes dels centres i a l’aula, i en el funcionament dels equips docents com un grup cohesionat.
Ara bé, talment com diu Oliver, les altres modalitats formatives són també necessàries i tenn repercussió a l’aula. De fet, no només els seminaris a centres (i, a partir d’ara, els PIP) i els seminaris CEP (dinàmica centrada en la reflexió), sinó també els cursos que ofereixen actualment els CEP tenen incidència directa a l’aula des del primer moment, en incloure una aplicació didàctica.
Bon anàlisi Victòria!