LLIURAMENT ACTIVITATS M2

MÒDUL II
Activitats TEMA 8
Estudi de cas
Lectura del DOCUMENT 1 (“Tema 8 – Document 1”). Es tracta d’un cas extret del llibre
d’Arencibia i Guarro (1999, 166-173) on es descriu la primera sessió d’assessorament a un
centre amb problemes de disciplina
Després de la lectura del fragment indicat, reflexionar sobre les següents qüestions:

• D’acord amb la classificació presentada en aquest tema, en quina tipologia d’intervenció formativa emmarcaríeu l’experiència que es relata en el cas objecte d’anàlisi?

Després de la lectura del cas i la classificació presentada en el tema, me decant per la segona opció o sigui l’entrenament o coaching.
Bàsicament, he triat aquesta tipologia d’assessorament perquè crec que la funció més important que té l’assessor en aquest cas és el foment del control sobre el propi aprenentatge mitjançant preguntes, suport i orientació. També m’ha semblat entendre aquesta intervenció com a curta, la qual cosa és una de les característiques del coaching. A més a més està dirigit a aconseguir un entrenament cap uns objectius i unes destreses específiques. El seu èmfasi està en l’actuació professional, tot i que no poguem oblidar en cap moment que estam tractant amb persones.

• Quines funcions creieu que hauria de posar en funcionament el formador segons el plantejament exposat en el present tema?


La funció més important a desenvolupar per part del formador és la de conscienciar els aprenents que són ells, através de la seva feina en equip i la seva reflexió que trobaran la manera de planificar uns objectius i unes pautes de funcionament per a resoldre conjuntament la seva manca d’una competència específica. Ha de fomentar el diàleg professional basat en evidències, ajudar a crear confiança negociant regles de funcionament. Donar sempre el protagonisme a l’aprenent. El lideratge i el control ha de passar de l’entrenador a l’entrenat a mesura que s’incremetin els coneixements. Ajustar els objectius a les necessitats del centre i a les preocupacions i tasques actuals. Els ha ajudar a descobrir la importància d’un bon feedback, no només des de l’entrenador als aprenents, sinó entre companys del mateix centre. Tothom, a tots els nivells, vol que se li reconegui allo que ha aconseguit. De totes maneres aquest feedback ha d’anar dirigit al comportament dels participnats i no ales persones. S’han d’evitar postures a la defensiva. Ha d’aconseguir que se comparteixi informació i no consells, per tal que les persones puguin ser capaces de prendre decisions respecte a accions futures. Finalment vull parlar de la capacitat d’escoltar activament i de la necessitat d’introduir una cultura oberta on s’estimuli el suport i la crítica productiva, que és imprescindible per poder facilitar una bona reflexió.
Totes aquestes característiques que ha de saber conjugar un bon entrenador no fan res més que ajudar a la seva funció més important, ajudar a que el grup d’aprenents es cohesioni per tal de poder fer feina en equip, que es coneguin com a persones per tal de poder fer reflexió com a grup de treball que té uns objectius comuns i que té unes pràctiques també comunes a millorar.


• Elaborau un llistat amb els efectes positius i una altra amb els efectes negatius que creieu que a la llarga tindrà aquesta tipologia d’intervenció formativa (la corresponent a l’experiènciaanalitzada) sobre la millora del centre educatiu.

Supòs que en aquesta intervenció hi pot haver efectes tant positius com negatius, però m’és molt més fàcil trobar-ne de positius que no negatius. Tot allò que pot sorgir d’una bona feina en equip i una bona reflexió comuna consider que és un efecte boníssim. A més d’aquesta situació puntual, si els participants n’obtenen l’hàbit de escoltar de manera activa, de revisar de manera compartida el progrés i la planificació de les seves accions, hauran après una manera de fer feina eficaç i bona per a poder encarar futurs problemes. Amb el que haurien de quedar-se els aprenents és amb la tendència a autoavaluar, revisar i analitzar qualsevol procés personal i professional per millorar-lo i innovar de manera contínua i que tingui repercussió bona en el context educatiu.
Els possibles efectes negatius que se m’ocorren són la possible no bona predisposició a desenvolupar aquest procés per part d’alguns participants. Si l’ambient de treball aconseguit no és bon obert i positiu es poden crear malestats i empitjorar la relació dels membres i per tant no se solventaria el problema i les accions dutes a terme, per ventura, no serien les encertades. Si tothom no s’obre de manera sincera i predisposada a compartir experiències i crítiques positives per a la millora pot esser no efectiu. També se m’ocorr imaginar que la intervenció d’un extern no sigui ben acollida per part dels aprenents. És aquí quan surten les bones característiques de l’assessor formador i finalment vull anomenar que si els grup de aprenents no aconsegueixen autonomia per poder treballar autònomament no sabrein anar endavant tots sols i necessitarien assessorament contínuu i no seria l’esperat.

Victòria Alzina






CORRECCIÓ DEL TUTOR
Benvolguda Victòria, cal que revisis la tipologia d’assessor per la que t’has decidit. Ho pots fer amb les argumentacions sobre la resposta que hem posat a l’aula virtual. En tot cas ho comentes a la carpeta d’aprenentatge. En aquest cas es tracta d’un tutor o assessor de procés i no d’un entrenador.

Pel que fa a les altres qüestions (funcions i aspectes positius i negatius) està ben resolt malgrat tu et referissis a l’entrenador possiblement pensaves en les característiques reals de l’assessor de procés.
Una abraçada,
Miquel


Talment com m’indica el meu tutor, la tipologia de l’assessor estaria mesclada entre el que el centre demana que sembla tenir les característiques d’un entrenador i el que l’assessor ofereix que és un mentor de procés. L’assessor els planteja la seva ajuda enfocada a ajudar-los a identificar les causes i les possibles respostes per millorar les seves problemàtiques.