Sessió del 06/02/2009
Totes les activitats haurien de començar amb la negociació d’objectius i els coneixements previs. I per això els formadors/ assessors tenim la tècnica del cuc.
• Volen un curs!
• De què?
• D’elefant.
• No creis que el que necessitau són cucs?
• No, volen elefants!
• Bé, farem l’elefant
• Bé, bon dia a tothom. L’elefant és un paquiderm amb potes grans i orelles impressionants i endemés, senyors... té una trompa que sembla un cuc i sabem que els cucs....
El repte de les formacions sempre ha de ser abastable i significatiu (meaningful learning) Primer de tot s’ha situar cada individu i cada centre d’entre l’A i la Z. Hem de saber des d’on partim.
Els professors hem de ser estratègics, la qual cosa vol dir analitzar, i després establir i triar estratègies. Però desafortunadament no ho som, no tenim dret a diagnosticar. És l’administració qui diu què, com, quan i on hem d’ensenyar i és que els educadors no tenim referent teòric. Altres professionals d’altres gremis tenen tècniques, mètodes, per aplicar i determinar si una cosa funciona o no. I nosaltres els educadors, quin referent tenim? En tenim dos, els altres professors i nosaltres mateixos.
La idea que tenim quatre barres que ens defineixen (l’experiència, els profes tinguts...)
La parla és una eina importantíssima que no ensenyam a l’escola i serà indispensable el seu bon maneig en la nostra vida.
El fracàs escolar és a hores d’ara pervers mentre s’usi així com es fa. Una de les funcions que té l’escola és seleccionar. Les proves PISA no examinen el que s’està ensenyant i per tant el mitjans de comunicació estan creant una alarma social. Una de les nostres funcions, dels formadors hauria de ser la contribució en millorar la salut mental del professorat per mor d’aquesta alarma social. L’objectiu del sistema escolar hauria de ser la formació integral de les persones. Per tant a aquells docents que tenguin un codi de quatre barres molt tancat els hi hem de proposar petits canvis, que siguin factibles. El paper del sistema ha de ser orientar i no seleccionar els alumnes perquè cada persona evolucioni cap al màxim segons les seves possibilitats. La utopia dels metges és que els pacients estiguin sans, la dels formadors ha des er la formació integral i la de l’assessor ajudar a avançar. Mai desqualificar ningú, ni la seva feina.
• 1a barra. la importància del 0 al 10 que una persona de 16 anys en acabar el 4t d’ESO tengui continguts memorístics.
• 2a barra. la importància del 0 al 10 que una persona de 16 anys en acabar el 4t d’ESO tengui coneixements abstractes.
• 3a barra la importància del 0 al 10 que una persona de 16 anys en acabar el 4t d’ESO domini estratègies, saber fer.
• 4a barra la importància del 0 al 10 que una persona de 16 anys en acabar el 4t d’ESO tengui actituds determinades (no sexistes, solidàries, tolerants...)
Les respostes poden i són molt variades. Les proves PISA plantegen les quatre perquè per ser competent s’han de tenir les quatre. És com fer una truita francesa:
1. s’han de tenir els ingredients.
2. s’ha de saber què és.
3. s’ha de saber fer-la. ( temperatura, com...)
4. fer-la amb alegria, tendresa...
També és important ensenyar la competència lectora i en totes les àrees.
Per exemples les proves PISA fan comentar textos i fan donar l’opinió. Actualment l’escola no ensenya a opinar.
Hem d’aprendre a relacionar el codi de barres amb el tipus d’aprenentatge. (estil d’aprenentatge). Ens n’hem d’adonar de que el que aprenguérem no serveix i ho hem de reconstruir.
Per assessorar hem d’estar a la mateixa alçada i hem de ser col•legues i no dubtar mai de la professionalitat dels altres. Hem de fer coatching S’aprèn a partir de models, vivint-los i a través de la reflexió.
Personalment la ponència de n’Antoni Zabala me va ajudar molt a reflexionar i analitzar la realitat en els centres. Crec que tot els aspectes que ens va assenyalar eren molt assenyats i lògics. Però a vegades és necessari que algú ens recordi el que és evident i lògic per tal de fer-nos reflexionar. Una vegada més tornam a arribar a la conclusió que la persona humana, el “jo” és el més important, tant si aquest jo és un professor, un alumne, un company... el que sigui és una persona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada