ESTRATÈGIES I TÈCNIQUES DE COMUNICACIÓ ORAL (Carmen Ramis)

Sessió de 21/03/2009
No oblidaré mai la ponència de na Carmen Ramis Palmer. Amb tots els meus respectes fou un bon exemple del que no s’ha de fer. El tema a tractar havia de ser “Estratègies i tècniques de comunicació oral”. Als meus sentits, l’esmentat no es va tractar. Tenc clar que l’important és el que entén la gent i no el que tu vols dir en aquest cas el que a mi me va arribar fou una mostra de manca de maneig de bones maneres de comunicació. El dia anterior, en la ponència d’en Toni Giner, ens havia quedat ben clar que s’ha de tenir cura del “manolito” de tothom i que els formadors, si volem que ens escoltin i poder influir ens hem de preocupar del “manolito” de tothom. Tot això per expressar que mai no se m’havia regirat tant el “manolito” davant ningú. Me va costar molt concentrar-me i deixar apart les meves regirades. Evidentment si el que volia era provocar l’audiència, ho va aconseguir. Me va semblar que abusava de la gesticulació corporal, fent uns moviments repetitius i tocant-se el cos d’una manera que me molestava i no me permetia concentrar-me en el que ens explicava. Se’n va riure d’una part de l’audiència per fer ús de l’humor i crec que no aconseguí ser graciosa, de la qual cosa deduesc que abans de venir no s’havia ni preparat la ponència, sinó que feu ús de quelcom que tenia preparat per altri, i no en tenia ni idea de quin era el perfil dels participants que anava a formar. Es va ficar en temes delicats d’ideologia, girant-se d’entrada la nostra aprovació qnat a llengua i va donar per clar que les qüestions de llengua només importen als que són de “català” com digué ella.
Crec que té sort d’haver estat davant un public tan respectuós i civilitzat perquè per a mi n’hi havia per anar-se’n. Crec que no fou ni un bon exemple d’estratègies ni tècniques de comunicació oral.
De cap de les maneres!!!!