OBJECTIUS DE LA FORMACIÓ I TIPOLOGIA D’INTERVENCIONS FORMATIVES (Miquel F. Oliver)

Sessió feta a distància
Mentoring: Donar suport als professionals de la docència en moments importants de transició o canvi al professorat a nivell individual o de forma col•lectiva. Els mentors o tutors són professors experimentats amb un ampli coneixement dels requeriments de la tasca docent, del context de treball i de les seves necessitats.
Es pot classificar en tres tipus:
1. Mentoring en els primers passos. L’assessor extern acompanya i facilita l’aprenentatge dels joves que s’inicien en la tasca professional.
2. Mentoring de procés. Quan es necessita un suport concret per afrontar noves exigències i responsabilitats per tal de poder implementar canvis en el tipus de treball o en el rol professional. Les persones assessorades en aquest cas tenen experiència professional.
3. Mentoring front a un repte professional. Es fa necessari quan el docent ha de respondre a situacions per a les que el professional no està adequadament preparat i que es converteix en un obstacle de difícil superació sense una ajuda especialitzada.

Es ben necessari esmentar que l’èxit d’aquest procés es basa en una bona relació entre tutor i aprenent per tal que es desenvolupi la tasca de manera eficaç. A l’hora de seleccionar un tutor cal tenir en compte tant criteris d’afinitat personal com de capacitat professional. La confiança mútua ha de ser la base de la seva relació. El mentor ha de tenir una bona capacitat de comunicar i ha d’aportar la seva visió crítica dels problemes sempre des d’una perspectiva professional. A més a més s’ha de tenir una actitud positiva de cara a l’aprenentatge. Els tutoritzats no han de tenir prejudicis i han de desitjar la millora personal i professional.
Un bon mentor ha de ser una persona compromesa, amb una capacitació prèvia tant per experiència com per formació específica. És ben necessari que la formació contínua i el desenvolupament professional siguin dues constants en la seva trajectòria. Ha de transmetre esperança i optimisme per tal que els reptes es visquin per part dels assessorats de manera superable. No es pot concebre cap tutor sense una bona capacitat de saber escoltar.
El diàleg serà un dels recursos més important usats en el procés. Aturar-se a pensar, dialogar amb qui te dóna una informació, escoltar per entendre, no actuar pel que dirà o diu la gent, evitar postures defensives i admetre els errors seran pautes indispensables per aprofitar al màxim els avantatges del diàleg.


Coaching: És complicat definir i diferenciar l’entrenament d’altres estratègies com la tutorització i l’assessorament. El definim com un procés que facilita el desenvolupament en un aspecte específic de la pràctica professional malgrat que també pugui tenir cert impacte en aspectes personals. Solen ser professors experimentats que compten amb un ampli coneixement i experiència docent. Fomenten el control sobre el propi aprenentatge mitjançant preguntes, suport i orientació. La intervenció dura un període curt i es dirigeix a destreses específiques. El coaching té unes característiques comunes entre les que hi podem trobar que s’orienta alt treball i les destreses d’una persona, l’emfasi està en l’actuació professional i es dóna una retroalimentació sobre els seus punts bons i dolents.

Les característiques que ha de tenir un bon coacher són entre d’altres que ha de tenir un bon diàleg professional basat en evidències. Ha de crear confiança negociant les regles del funcionament. Hi ha d’haver un traspàs gradual del lideratge des de l’entrenador cap a l’entrenat. S’ha d’assegurar la transferència i per tant adaptar-ho al context. Hi ha d’haver experimentació per tal de potenciar la innovació.
Per aconseguir un feedback de qualitat haurem de tenir en compte una sèrie de directrius a tenir en compte.
1. Ha d’anar dirigit al comportament i no a la persona
2. Usar frases en 1a persona per tal de no crear conflictes
3. Donar importància al que es feu i no a les justificacions
4. Ha de ser descriptiu i no avaluatiu
5. S’ha de promoure feedback específic o no general. És a dir referir-se a un fet en concret.
6. No donar consells, sinó compartir informació per tal que la persona pugui decidir o triar de manera responsable.
7. Les paràfrasis són bones per comprovar que el que s’ha entès és encertat.
8. Mai donar-ne només de negatius.

Peer-coaching o co-coaching: (entre iguals) Ha de servir per promoure la reflexió i per establir plans de millora.
Està formada per grups de 3 o 4 persones que tenen certa relació entre si, tene desig de millora en les destreses professionals i la seguretat de la necessitat d’ajuda. Les fases de les entrevistes constaran de 4 fases (diagnòstic, presa de decisions, planificació i avaluació. Exerciran de manera rotativa uns rols: client, assessor, observador.