Sessió feta a distància
M’ha estat molt enriquidor, personalment, tenir el privilegi de gaudir d’una explicació sobre les diferents formes de presentar-se de les actuacions de formació.
No som capaç de triar una modalitat formativa i posar-la davant les altres. Concep la formació com una cosa inherent a la meva vida. De fet, me costa recordar quan fou la primera vegada que vaig inscriure'm a algun tipus de formació. Crec que ho feia sense esser molt conscient del que suposava.
Personalment també crec, com ja han dit d'altres, que la formació contínua i el desenvolupament professional no es poden deslligar, però en el que crec de veres és en la reflexió personal contínua. Sí que és ver que he assistit a moltes modalitats de formació i podria anomenar diferents aspectes de cada una d'elles els quals m'han resultat profitosos i enriquidors tant com a professional de la docència com com a persona. Per a mi, la formació no té cap sentit ni un si posteriorment no va acompanyada de la reflexió personal contínua tenint com a conseqüència una filtració i adaptació a la realitat i necessitats d'un mateix.
Ens estam formant des del naixement, per no dir abans i crec que els éssers humans són màquines pensades per a l'aprenentatge i adaptació contínua.
Si faig una repassada per diferents tipologies de formació on he assistit, puc contar-vos que dels cursos n'he tret coneixements nous, no aplicables a la meva tasca en la seva totalitat, però si més no enriquidors i engrescadors cap a una renovació constant per tal d'aconseguir atreure la fam dels meus alumnes.
Record un seminari CEP llarguíssim on vàrem aprendre a fer feina per projectes. Se me va obrir un món nou, ple de temptacions. Haver de fer feina amb equip i consensuar o acollir noves idees me va alliçonar moltíssim. Evidentment, el producte fou fantàstic i de bona collita.
Pens que les jornades són bones per a una sensibilització general i per donar a conèixer temes nous.
No puc deixar d’anomenar la formació a distància perquè ha tingut un rol molt important en els darrers anys de la meva vida. M’ha permès un horari adaptat i una metodologia comprensiva per a la meva realitat.
Finalment la formació estrella de la que no puc deixar de xerrar de cap de les maneres, és la meva actual tasca com a assessora. Ara sí que me form contínuament a velocitat vertiginosa... El meu gran problema és el temps que em manca per a fer la meva reflexió personal contínua. Tanta sort que el capet no s’atura i no necessita de gran comoditats per funcionar i mentre fas...va fent i fent.
La veritat, ho trob molt mal de fer no treure aprenentatges i aspectes enriquidors de tota formació, cosa que no vol dir que ens ho hàgim d’empassar tot. Ans el contrari, com més aprenc més exigent som.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada