EL CONTEXT EDUCATIU ACTUAL. NOVES TENDÈNCIES DOCENTS I NOVES TENDÈNCIES FORMATIVES. ( Francesc Imbernón)

Sessió del 25/10/2008
Ens hem d’acostumar a viure amb el canvi i la incertesa. És fa necessari per mantenir alguna cosa adquirida, regenerar-la constantment per tal que no degeneri (Edgar Morin). És la primera vegada que la vida del coneixement és més curta que la d’un ésser humà. Hem de ser conscient de la importància de la col.laboració professional. El rol del professor i de l’administració educativa ha canviat. La formació pot servir per saber per què fas una cosa determinada. La seva funció hauria de ser la d’ajudar al descobriment de la teoria implícita en la pràctica per a ordenar-la, justificar-la, fonamentar-la, revisar-la i si fos precís fins i tot destruir-la. Recomposar l’equilibri entre la pràctica i la teoria.
Hem d’escapar de la tendència a l’aïllament per part del porfessor. Els mestres són com a nàufrags i com ells, no tothom sobreviu. S’han de crear espais d’aprenentatge on es pugui repensar la pràctica i on es pugui desenvolupar la tendència comunicativa. S’han de compartir dubtes, problemes, desenvolupar capacitats reflexives en situacions problemàtiques.
Necessitat d’abandonar l’individualisme docent. S’ha de fer treball col.laboratiu.
Rewinding, és bo per a què el docent repensi el seu projecte de vida.
La col.laboració no ha de ser forçada. S’ha de provocar que la formació permanent es vegi com a part intrínseca de la professió.

Crec que és evident que vivim en una societat de canvi vertiginós i és evident també que la tasca docent ha de ser coherent dins aquest context. Per tant no queda altre remei, si volem fer la feina d’educar ben feta, que entrar en l’òrbita de l’ànalisi, intercanvi i replantejament constant.