BREU HISTÒRIA DE LA FORMACIÓ PERMANET DEL PROFESSORAT (Miquel F. Oliver)

Sessió a distància
Resulta sorprenent la llarga llista de diferents terminologies que hi ha arreu del món i de la història per anomenar la Formació Permanent del Porfessorat i el desenvolupament professional continu, (in-service education, inservice training, professional development, continuing education ...) Actualment “in-service training” s’usa per referir-se a formació en tècniques concretes i per a una matèria determinada, mentre que “in-service education” a més d’incloure l’anterior intenta abraçar aspectes més amplis de la formació dels docents.
Desenvolupament Professional continu DPC és el nou concepte que ve de “Continuing Professional development CPD. Aquest es caracteritza per relacionar la teoria amb la pràctica i s’ha de fer al llarg de tota la vida i de forma cooperativa a partir de la investigació. Tanmateix, s’ha de matisar que la Formació Permanent del Professorat ha d’evolucionar cap al DPC enmarcat en un procés de desenvolupament professional més ampli que s’inicia amb la formació inicial i s’acaba amb la jubilació.
Actualment seguirem usant el terme FPP, ja que la nostra formació actual respon a aquestes característiques.
La Bona Formació “Good Training” parteix del coneixement previ dels docents, es basa en els coneixements i en les investigacions científiques i també l’anàlisi de la pròpia pràctica, assegura la transferibilitat al lloc de treball i es basa en un sistema d’avaluació contínua.

Personalment, m’ha agradat conèixer la història de les diferents institucions i agents en la Formació del Professorat, ja que la desconeixia. Pens que és indispensable coneixer-la per entendre certs aspectes i poder analitzar i avaluar el sistema de formació actual.
Estic totalment d’acord amb l’existència d’excessiva burocràcia, el predomini dels aspectes didàctics sobre els científics i en el poc interès del professorat de secundària. (Sempre tenim en compte que això és una generalització perquè jo som d’aquelles persones que reuen en l’existència d’excepcions). Finalment cal dir que desconeixia per complet l’existència dels models de formació permanent i de les diferents dinàmiques d’interfície.