Sessió del 23/01/2009
“El millor que pots fer pels altres no és ensenyar les teves riqueses, sinó ensenyar-los a veure les seves” GOETHE
Hauríem de trobar què és el que hem de canviar per a que les persones esdevinguin responsables i competents. No hauríem de voler formar professors sinó que n’hauríem de tenir de formats. Pots ser la millor manera seria formar comunitats d’aprenentatges i de pràctiques. No sé si personalment estic d’acord amb la idea de que “és molt millor invertir en formació inicial, perquè el que no s‘ha après durant la formació difícilment s’aprèn en la formació permanent.”
Crec fermament en la possibilitat de créixer moltíssim una vegada acabada la formació inicial. Pot ser m’hauria d’aferrar al “difícilment”.
L’error entès com a font pedagògica ens pot donar moltíssim, ja que el canvi passa per la reconstrucció, però això sí en un clima de col•legialitat i participació. La clau, hores d’ara està en la construcció reflexiva.
No hi pot haver canvi si els professionals no protagonitzen la seva pròpia formació, el seu propi desenvolupament i aprenentatge.
En definitiva és el que volem que els alumnes grans i petits facin en un futur madur, però evidentment no ho podem aconseguir si nosaltres com a professionals educadors no som capaços de fer-ho amb nosaltres mateixos.
Hauríem de trobar temps per prendre consciència del model professional que volem i necessitam. Això només es pot fer amb l’observació i l’anàlisi de la pròpia pràctica, de la pròpia manera de fer i de ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada