Sessió del 22/11/2008
“Heu pensat mai que està bé sentir-se un nàufrag, sobretot quan ets de terra ferma. Ens perdem... però si hi ha un far, com a mínim ja tenim una referència. Actualment tot ho feim ràpid. Si algú té pressa va ben equivocat i ui!!!!! El que ens queda per aprendre...El que necessitam aprendre de les persones majors amb qui treballam”
La situació individual i personal no s’ha d’oblidar mai. És molt important, importantíssima. Un educador ha d’anar tip a treballar del contrari estarà més pendent de les seves necessitats que no dels seus alumnes. Ha de tenir la seva eina a punt i JO som la meva eina.
Cal tenir en compte les necessitats i interessos de la gent i les nostres. Les necessitats de relació, les psico-socials. Necessitam saber coses encara que no tenguem obligacions professionals. Hem de voler estar al cas, són les intel.lectuals. També hi ha les necessitats culturals, tots tenim conneccions culturals i les necessitam per sentir-nos vinculats a qualque lloc o qualcom superior.
Personalment, pens que tot el que em va remoure aquesta ponència fou molt enriquidora, fou com dir: “Atura!... que te’n recordes que darrera cada cara hi ha una persona que té uns gustos unes necessitats ...Interessa’t per la persona primer i després començarem a fer feina” No ens hem de perdre el millor i crec que aixòj són les persones. Ens hauríem d’avesar, primer a escoltar-nos a nosaltres i després mirar als altres als ulls i escoltar-los també.
“LIFE IS TOO SHORT TO DRINK BAD COFFEE”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada